És que tú només estas tenint en compte el factor potència, i per al rendiment d'un cono has de tindre més factors que aquest, que un cono pot aguantar la potencia per sobre rms i sota pic? sí, però la seva vida s'excursa. I et confons al utilitzar la paraula rendiment, un cono per treballar al seu màxim rendiment li has de donar la seva potencia de regim permanent de funcionament RMS aquí és on ell treballa a ple rendiment de funcionament, el fet que tingui una potència de pic no vol dir que aquella sigui la de màxim rendiment. La potència de Rms i de pic en un cono és calculen a partir de la màxima tensió que pots aplicar a la bobina i el màxim desplaçament de membrana que aquesta produeixi sobre el cono, tot el que estigui per sobre del regim de funcionament normal RMS està alterant el funcionament estable del conjunt, que l'accepta? sí, perquè té tolerancies de funcionament, que sigui idonii, no.
La qualitat del so la veritat no depen excessivament de la potencia entregada o del nivell del mixer, depen de força coses més me temo, components, cables,calitat d'equip, configuracions etc etc... aquí estem parlant més aviat de si és bo o no endollar el 50% de més de potencia a un cono o no, si parlem de calitat de so haurem d'entrar força més factors a l'equació i segurament el de la potència és dels que menys afecten la veritat.
els conos no és forçen, no són elements actius, és a dir, no per tindre el mixer a la virulé, vol dir que el cono hagi de fer com una etapa, tu pots ficar el mixer a 3dbs si vols, que si l'etapa és del valor RMS que soporta un con, t'asseguro que no passarà res, com a molt cremaràs l'entrada de l'etapa, però el con estarà funcionant on toca, no és el mateix el nivell de tensió que arriba a l'entrada de l'etapa, que el que aquesta dona en bornes a l'altaveu, és pot relacionar, però no és una relació 1:1.
Has de pensar que al final un cono no deixa de ser una bobina, on jo li entrego en bornes una tensió donada per l'etapa, i que aquesta tensió produeix un corrent en la bobina que fa que un element electromecànic que és el nucli del con és mogui, sí treballes en el règim permanent sinusoidal de funcionament RMS sempre tindràs un corrent estable i per tant un moviment continuu, això allargarà la vida del cono al màxim de les seves possibilitats per el qual a estat dissenyat, si el forces com tot en aquesta vida, durara menys, i amb molta possibilitat (son coses fàbricades en producció i cadena) fallarà amb més fàcilitat, ja que el factor de error introduït en la construcció del mateix augmenta exponencialment amb el fet de que el seu ús no sigui el idoni.
Per a que ens entenguem amb un exemple: Tu tens un catxarro que va amb un carregador de 9V, i un dia el perds i en trobes un de 18V, aquell catxarro presenta una impedancia per exemple de 100ohms, i tú veus que és carrega igual, per tant ho dones per vàlid, però si mires el consum del catxarro quan l'estas carregant a un tindras 9mA i a l'altre 18mA de manera que tens un agument de 9mA continus de funcionament, el catxarro durarà igual que si l'haguessis carregat sempre amb el de 9V? No, el rendiment serà millor? serà el mateix visual i fisicament, electronicament i en desgast no, i durarà menys. Pos lo mismo però amb conos
Resumint, és pot ficar una etapa del 50% de més de RMS a un cono de 50% menys de RMS? sí, durarà el mateix que si està més equilibrat? no, és bo tindre una etapa de més RMS donant el màxim de tensió possible sobre un element que no és capaç de absorbir-la tota i treballa forçat? no.Pensem sempre que el funcionament idonii de les etapes és ficant-les al màxim ja que és quan s'estabilitza la tensió que dona en bornes als conos, i és quan treballa més placidament, lo bo de que els dos conjunts siguin equilibrats és que si l'etapa treballa agust i el cono ho soporta agust tot collonut, a la que un dels dos és més o menys, ja la cosa és desequilibra. A partir d'aquí tothom ha de ser conscient del que vol fer i que vol que li durin les coses, això ja...
