Sóc d'un temps que no té nom ni direcció. Moltes idees, això si, però mal repartides. M'agrada tant el que sento que m'han vingut ganes, fins i tot, d'escriure. Em sento fred i desagradable. Em molesten els ossos i tinc la pell seca. El clatell em pesa. Mentiré durant hores per fer-me ser el que vull, mentider i amant de la seva màgia. Si moc els ulls sembla que flotin les coses, quan els moc, i que no pesin. M'agrada tant el que sento que el cor m'apreta, i les mans no m'escolten. Estic cantant tant suau que es impossible que em sentin. I m'agrada, m'encanta el que veig. Tant, que ho rebentaré perquè no m'ho destrossi ningú altre. Ho faré explotar junt amb tot allò que em genera fàstic. Els poders, els mentiders i els nostres diners.